dimecres, 27 de novembre de 2013

CAL CAMPANER



  Cal Campaner es troba al costat de l'ermita de Sant Pere de Vallhonesta, a la banda nord-oest de la vall.
  Segons la documentació que ens ha facilitat el Centre Excursionista de Sant Vicenç de Castell:
  Aquesta casa faria les funcions de casa del capellà i de rectoria de l'ermita.
  Formava part d'una quadra jurisdiccional independent que va estar a mans de diferents famílies feudals.
  La documentació més antiga que s'ha trobat data de l'any 1.115. En aquells temps els feudataris eren els Guàrdia de Montserrat.
  Hi ha un document de l'any 1.115 en què Bernat de Guàrdia cedeix els béns situats a la parròquia de Sant Pere de Vallhonesta a la seva muller, Ermesseda.
  L'any 1.154 apareix documentació en les llistes de les parròquies del Bisbat de Vic.
  Una greu plaga de pesta negra va assolar el municipi al segle XIV i un dels indrets més afectats va ser Vallhonesta. Possiblement és aquest el motiu pel que no apareix que ni  l'ermita, ni  Cal Campaner, en les llistes del 1.361 i del 1.438.
  Segons el costum de l'època podria molt bé ser que l'ermita hagués passat a ser sufragània de la de Sant Vicenç de Castellet.
  Cal tenir en compte que la població de Vallhonesta va passar de 13 a 4 focs.
  L'església del poble, amb l'augment de l'epidèmia, la quantitat de morts i els conflictes del segle XV, l'any 1.685 va acabar essent sufragània de la de Sant Vicenç de Castellbell. I, per tant, també ho duria de ser la de Sant Pere.
  L'any 1.375 el rei va vendre la seva jurisdicció sobre aquesta propietat, Mura i la Granera a Pere de Planella. Posteriorment va passar a la família Aymerique i, per aliança matrimonial, als senyors de Rajadell i Vallformosa que la van conservar fins a finals del segle XIX.
  
  Però a principis del segle XVIII, gràcies a la vinya, Vallhonesta es va recuperar. Només cal veure que l'any 1.717 hi vivien 45 habitants.

  Se suposa que Cal Campaner s'hauria construït en la segona reconstrucció de l'ermita que data de finals del segle XIII, com es pot observar en els murs i els arcs de la part més antiga. La vida d'aquest edifici hauria estat sempre lligada a la de l'ermita de Sant Pere que va romandre en actiu fins la guerra civil espanyola.
  Des de l'any 1.850 forma part del municipi de Sant Vicenç de Castellet.
  Cal Campaner va quedar abandonat i en un estat lamentable. Tant és així que ja s'estava començant a preparar l'enderroc d'alguna de les seves parts.
  Fa poc més de dos anys que tant la casa com les hectàrees de terreny que li pertanyen estan a la venda.



  Pel que fa a la seva estructura, fa de mal dir perquè ha variat molt i s'han perdut estatges.
  Sembla ser que era un edifici rectangular amb planta, pis i golfes. 
  Per a ser en un principi la casa del campaner, tindria unes dimensions força considerables, la qual cosa fa suposar que l'edifici es va anar ampliant amb el pas dels anys.
  La façana principal s'obre a l'est, com podem observa a la imatge del google maps.
  S'ha reconstruït la zona est de l'edifici. No així la zona de ponent, que estava molt malmesa.
   L'amplada de la casa, antigament, arribava fins al mur on es veu el gran pi (en la imatge del satèl·lit).
  La casa estava envoltada per un gran pati.

  Pujant cap al mas hi havia un pou que subministrava l'aigua. Com que no estava ben protegit, fa uns anys es va haver de tapar.
  En aquesta imatge alguns membres del Centre Excursionista davant del pou.

1.955
Cedida Ricard Gomis.

  Façana est i entrada principal:




Cedides Ricard Gomis.


Cedides Núria Puértolas.

  A la façana oest podem veure les restes de l'antic edifici, però és difícil esbrinar el seu ús original. A la imatge inferior podem veure l'actual façana oest, on els anys i l'abandonament van fer perdre les estances que s'hi obrien a la planta i al pis.

Cedida Núria Puértolas.

  A la part sud hi trobem la sortida de la cuina, actualment tapiada. On ara hi veiem un pati, hi havia una de les estances de la casa.




Mostres d'opus spicatum.
Cedides Núria Puértolas.

  A la part nord d'aquesta façana oest hi trobem una bonica arcada de mig punt que podria haver estat l'entrada d'un antic celler ja que, al davant, hi ha una tina que encara conserva la boixa. Actualment s'ha aprofitat l'espai del darrera com a magatzem i està tancat.
  Imatges de l'arc de mig punt abans de la restauració. Hi podem observar la porta que dóna a l'actual menjador de la casa.



 A la paret nord de l'actual magatzem 
trobem també mostres de l'opus spicatum.
Cedides Ricard Gomis.




 A mà esquerra de la imatge, la tina soterrada.
A mà dreta en Ricard Gomis.
Boixa.
Cedides Núria Puértolas.

  La paret de la façana nord es va conservar fins fa poc més de vint anys, però s'anava corbant i començaven a caure algunes pedres, així que es va fer necessari enderrocar la part superior.
  A la part interior que queda del mur hi podem trobar diferents mostres de l'opus spicatum.





Cedides Núria Puértolas.

  La gent del centre ens ha comentat que, a l'alçada de la planta, en aquesta façana nord, s'obria una finestra amb un bonic festejador. La llosa gran del festejador, actualment, la podem trobar re-aprofitada com a banc, al costat de la porta d'entrada de l'ermita de Sant Pere.
Paret de la façana nord quan encara feia dos pis d'alçada.

A l'alçada del pis hi havia una arcada.
Cedides Ricard Gomis.



Cedides Núria Puértolas.

  Voltant l'edifici queden les restes del mur del pati. Si us hi passegeu amb paciència podeu trobar-hi coses interessants com aquesta finestra de defensa (espitllera).
  Cal recordar que Vallhonesta és una zona emboscada del camí ral i, que hi havia molts bandolers; a part als segles XVIII i XIX hi va haver força èpoques de conflicte per la qual cosa és lògic que les cases estiguessin protegides per a qualsevol atac.
  També hi trobareu les pedres que formaven la finestra del pis.

Espitllera.

Pedres de la finestra.
Cedides Núria Puértolas.

  En aquest pati es va trobar la tina d'oli que actualment podem veure al costat de la façana sud de l'ermita de Sant Pere.

Cedida Núria Puértolas.

  El mur que es veu a la imatge inferior es va alçar, amb pedres que es van trobar amuntegades, seguint el basament del que va estar el mur de la façana oest de l'edifici.


Cedides Núria Puértolas.

  Pel que fa a l'interior de l'edifici, es conserva el mur central que divideix la casa i que comunica les estances per una petita porta a cada planta.
  Hi té aigua (tot i que amb uns cartells de "no potable") i llum. Fins fa uns anys, el sistema elèctric funcionava amb un generador de gasoil que hi havia davant de la casa; avui dia s'hi han instal·lat uns plafons solars i funciona amb energia solar.
  A la planta hi trobem actualment la cuina i el menjador totalment restaurats.
  Cuina: Feta de nou, es troba a la zona d'entrada de l'edifici. Tenia una porta que comunicava amb la zona oest de la casa i que, actualment està tapiada i aprofitada com a armari.
  La porta d'entrada conserva la maçoneria de pedra.
  
 
Cedides Núria Puértolas.
  De l'antiga cuina es conserva la pica de l'aigüera. Es pot veure a l'interior de l'ermita.

Pica de l'aigüera.
Cedida Núria Puértolas.

  Al menjador hi han instal·lat una llar de foc a la paret nord. Hi ha una paret que dóna a l'estança oest on hi ha la volta de mig punt. El desnivell del terra entre les dues estances l'han salvat amb unes escales.
  S'hi obre una finestra que dóna a l'est, és a dir a la façana principal.

 Accés entre la cuina (al fons) i el menjador.

A l'esquerra la porta que comunica amb la zona oest, 
actualment habilitada com a rebost.

 Finestra del menjador des de l'exterior.

 Finestra del menjador (façana est).

Cedides Núria Puértolas.

  Al pis de la casa s'hi accedeix per unes escales que surten de la cuina. Té dos estances que es comuniquen per una porta a la banda oest.

Cedida Núria Puértolas.

  Aquí la gent del Centre excursionista havia muntat unes lliteres per a poder fer nit a la casa, però els hi van fer treure perquè, segons la normativa, no complien els requisits.



Cedides Núria Puértolas.

  Es conserva una antiga caixa de núvia que es va trobar a l'edifici.

 Cedides Núria Puértolas.

  Sota el mas de Cal Campaner hi havia un pou, que ara està cobert per seguretat. Era d'on procedia l'aigua per abastir la casa.


    Cedida Ricard Gomis.

Reformes a Cal Campaner.

  "Quan el grup d'Arqueologia Arts i Ciències, d'Escalada, La secció de matrimonis, el grup de Natura i la secció d'Esquí del Centre Excursionista de Sant Vicenç de Castellet es trobava en plena vitalitat, es va fixar un objectiu com a meta: obtenir un refugi de muntanya.
  Era un objectiu molt anhelat i una fita difícil. Les nostres aspiracions eren modestes.
  Es van iniciar unes gestions per poder arrendar l'edifici de Cal Campaner, ja que la seva compra després de molts esforços es va veure que era impossible. 
  L'acord ens va plaure i semblar força satisfactori. Ens llogaven Cal Campaner a canvi d'aixecar les parets enderrocades, fer les reformes pertinents i deixar-lo habitable.
  El treball era dur i molt costós, però ja teníem un refugi.
  Considerem important donar a conèixer que per dur a terme aquest propòsit només comptàvem amb una gran fe, l'esperit d'equip i molta esperança.
  Es va demanar ajut als companys i aquests van respondre generosament.
  Després d'anys, molt de treball i grans esforços econòmics, el nostre somni es convertiria en una realitat: el refugi de Cal Campaner (Casa de Natura). "

                                                                                 Ricard Gomis.
  
  Aquí hi ha un llistat d'algunes de les tasques que, entre els anys 1.980 i 1.985, va realitzar el Centre Excursionista.

 Primera etapa:
 - cobriment de l'edifici amb una teulada nova.
  Més que trobar-se en mal estat, la teulada brillava per la seva absència. Aquest és l'estat en què es trobava al gener de 1.983.




Cedides Ricard Gomis.

  El mes d'abril comencen a pujar teules cap a Cal Campaner.

En Josep M. Lozano i en Garriguer .

En Manuel Luís i en Garriguer.
Cedides Ricard Gomis.

  El mes de setembre del 1.983 es va anar a la FECSA de Manresa a comprar pals vells d'electricitat, que ja estaven tractats, per poder-los posar com a suport de la teulada.



Cedides Ricard Gomis.

  El dia 4 d'octubre del 1.983 s'aprofita per a fer feina.







Cedides Ricard Gomis.

  El mes d'abril del 1.984 la teulada començava a tenir un altre aspecte. La feina comença a lluir.
En Manuel Luís mirant-se el cartell d'obres "dissenyat" pel Centre.




Cedides Ricard Gomis.


Estat actual del sostre (17- 12- 2.014)
Cedides Núria Puértolas.

 - restauració de les dues plantes del primer pis, una feta d'obra per donar més consistència al suport de les parets; l'altra feta de fusta.
 - una llar de foc a la planta, en la sala més gran.

Cedida Núria Puértolas.

 - construir una porta d'entrada per a la façana principal i tres més per a la zona nord, que dóna al pati.

 - instal·lació d'una cuina econòmica, una altra de gas butà, dos armaris de cuina, instal·lar tres peces de marbre i adobar les parets de la cuina.

Cuina abans de les obres.                                              Primavera de 1.984. Pujant el material per a la cuina.
Cedides Ricard Gomis.

Porta actual de la cuina (a la façana est).

 L'actual cuina i la porta que es veu a la imatge superior i que dóna a ponent.

l'espai de l'antiga porta de la cuina, aprofitat per a ubicar els interruptors de les plaques solars.
Cedida Núria Puértolas.


Segona etapa:
 - picament de les parets i ajuntar i restaurar les zones danyades.

  Només cal veure l'abans i el després de la cantonada nord-oest de l'edifici.

  Cedides Ricard Gomis.

  La paret de la façana nord no es va poder conservar. Al pis hi havia una finestra amb festejador.
  En veure que començaven a caure pedres perquè la paret s'havia anat inclinant, van haver d'enderrocar la part superior.
  A les imatges inferiors podem observar la finestra del pis on havia hagut el festejador.


Imatges del 2.003 
Cedides Ricard Gomis.


Tercera etapa:
  - arranjament del pati i ajardinament.

  
                                                             

  Cedides Ricard Gomis.
  
 Cedida Núria Puértolas. 







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada