dimecres, 27 de novembre de 2013

CAL CARRERES

  També conegut com Cal Peret ja que aquest mas era d'en Peret Carreras.
  El mas es troba entre Cal Martí (a sota) i Cal Geroni (a dalt), molt proper a l'ermita de Sant Pere de Vallhonesta.
  Cap al 1.986 la Carme Fàbregas (mestra) i el Melcior Vila (fuster i treballador de la Pirelli), actuals propietaris, van comprar el mas a L'Antonio Grandón i l'Encarna Sánchez, mestres de Manresa que tenien el mas com a segona residència.


En Melcior, la Carme i la Cendra.
Cedida Núria Puértolas.

Arxiu Ricard Gomis.

  En Melcior s'ha dedicat a les feines de pagès i a recuperar l'antic funcionament i condicionament de la masia.
  La zona de Vallhonesta va tenir un cultiu de vinyes i producció vinícola força important al segle XIX, fins que la fil·loxera va acabar amb la prosperitat de la vall.
 Ara han tornat a plantar vinyes i el mas torna a fer vi. La producció és molt menor a la que, temps enrere havia hagut, però el paisatge va recuperant, poc a poc, la imatge de les feixes i les vinyes.


Vinyes.
Vinyes.
Hort.
Cedides Núria Puértolas.

  Quan la Carme i el Melcior van comprar el mas, estava en molt males condicions així que no els va quedar altre remei que restaurar-lo, intentant mantenir i recuperar el seu estat original.
  Al cap de 10 anys de tenir el mas, van haver d'arranjar els sostres perquè se'ls queien al damunt. Per setmana Santa del 1.996, amb una colla d'amics es van posar a la feina. Per aquelles coses de la natura, va resultar que tota la setmana va estar plovent, però tot i així, la feina es va fer.


      Cedides Carme i Melcior.
   Van restaurar les bigues originals, el canyissar estava tot malmès i el van haver de treure i, pel que fa a les rajoles cuites que donen a la part interior de l'edifici, van re-aprofitar-les totes i les que estaven en pitjor estat es van canviar per altres d'altres emplaçaments de la casa. En aquesta imatge veiem les bigues restaurades i l'empremta d'una petjada de gos (històrica ja) en una de les rajoles.
Cedida Núria Puértolas. 

  La masia té l'estructura clàssica de planta, pis i golfes; amb una teulada de doble vessant i carener perpendicular a la façana. Ha sofert diferents ampliacions al llarg dels anys i s'han perdut alguns dels seus trets originals.
  Està construïda aprofitant el pendent del terreny.
  Les façanes de l'edifici no estan orientades totalment als quatre punts cardinals. La façana principal, per exemple, està orientada a ponent, amb una certa inclinació cap al sud, però per no complicar-nos massa les explicacions, passarem per alt aquesta inclinació i ens referirem als quatre punts cardinals com a referència.
  La façana principal, doncs, direm que està orientada a ponent i, per tant, al torrent del Rubió, que després es converteix en la riera de Vallhonesta. De fet, per arribar a la casa, el camí passa per un petit pont que salva el desnivell del torrent.
  Quan aquesta família va comprar el mas, l'aspecte de la façana era ben diferent. A part d'estar molt deteriorat, s'hi havia fet algun afegit poc afortunat, com la comuna. A la comuna s'hi accedia per la terrassa que hi ha a la façana sud de la casa.
  En les imatges següents podem veure moments abans que es retirés aquesta comuna.


                                                    La façana principal amb la comuna.
 Accès a la comuna des de la terrassa.
Cedides Carme i Melcior.

  Actualment la façana ha recuperat el seu aspecte. Podem veure en la imatge inferior, a mà dreta l'afegit de la banda sud on, a la planta hi ha el celler.


 Façana oest.
 Façana sud.
Façana est i corral. 
Cedides Núria Puértolas.

  La planta de la casa està dividida en dues crugies paral·leles a la façana i cobertes amb volta de canó. A l'entrada però, sembla veure's un afegit que possiblement avançaria la façana poc més d'un metre.
  A la primera crugia podem diferenciar tres parts: la de l'esquerra (antics estables) la central (entrada) i la de la dreta (escales i porta del celler).
  Les escales que donen al pis són a la banda sud de la primera crugia. Són unes escales molt escarpades per poder salvar el desnivell amb un petit espai.


Cedida Núria Puértolas. 

  Sota les escales hi ha una porta que dóna a la tercera crugia de la planta. En aquesta crugia, perpendicular a les dues primeres i situada a zona sud de la masia, hi havia el celler que encara fa la seva funció. Està cobert amb volta de canó de pedra.
  A la part central, la de l'entrada, la Carme hi té el seu racó per a les herbes a la paret esquerra i a la dreta hi tenen tot d'einam antic. Al fons de la primera imatge es pot veure la porta que comunica aquesta crugia amb la segona.



                                                               Cedides Núria Puértolas.

  La paret on estan penjades les herbes és un mur afegit que es va aixecar per tal de separar la zona del bestiar.


                        Cedides Núria Puértolas.

  Zona per al bestiar.  
  Darrera l'escorreplats hi ha una finestra, la qual cosa demostra que, abans de construir les dues tines que hi ha al darrera, aquesta era la paret de la façana nord.

  Al celler podem observar dues èpoques d'edificació. La primera i més antiga és la que dóna a la banda est de la casa. Té com a característica un doble nivell al sostre, essent la part del fons la més elevada. Tocant al sostre d'aquesta part, s'hi pot veure una petita finestra que deuria haver estat construïda per tal que marxés l'humitat.


El celler vist d'oest a est.
La pedra que hi ha a la dreta separa les dues èpoques d'edificació.
Al fons, la part del celler amb el sostre més elevat.

Zona est del celler.

 Sostre de la zona (est) més elevada del celler.
Com a curiositat, aquests dos trossos de branques, amb forma de ganxo
que, suposadament, servirien per a penjar i deixar assecar els pernils.

Sostre de la zona més elevada del celler.
Petita finestra entre les dues alçades de sostre.

 A part de l'arcada de la volta de canó, hi ha una gran roca que separa 
els dos períodes de construcció.
Al fons, la paret de la façana (ponent).

Detall de la zona oest.
En Melcior i en Josep.
Cedides Núria Puértolas.


  La segona crugia de la planta (paral·lela a la primera) actualment s'usa com a rebost i és on els amos hi guarden la seva pròpia producció de vi.

Paret sud amb la boixa que dóna a la tercera tina de la casa.
Cedides Núria Puértolas.

  A la part nord de la casa, hi trobem un cobert, sota del qual hi havia dues tines. Actualment s'usen com a cisternes. Molt possiblement el terra d'aquest cobert era més baix que ara perquè ara no s'hi cap dret. Al terra hauria d'haver hagut les fustes sobre les que es dipositava el raïm que recollien del camp amb les portadores i es trepitjava per tal que el most caigués a les tines.
  Al cobert s'hi accedeix per la façana est (més elevada a causa del desnivell del terreny) i arriba fins la façana principal de la casa.

A la dreta de la façana el cobert sota el qual hi ha 2 tines.

Façana nord i cobert.
Cedides Núria Puértolas.

  Ara, al terra podem veure dues trampes que comuniquen amb el que, temps enrere havien estat les tines.
  
Cedides Núria Puértolas.

  Com a curiositat, comentar que a les bigues del sostre apareixen unes guixades que servien per a comptar el nombre de portadores que arribaven.

Marques a les bigues per a comptabilitzar el nombre de portadores.

Cedides Núria Puértolas.

  A la part inferior de la cara nord d'aquest cobert hi trobem una arcada que dóna a un petit espai on hi ha la boixa. Aquest ha estat un dels treballs de recuperació que ha fet en Melcior ja que anteriors propietaris, en reconvertir la tina en cisterna d'aigua, van inutilitzar la boixa i la van tapiar.


 Cedides Núria Puértolas.


  La boixa de la segona cisterna (adossada a la primera) es troba en un racó del cobert que ara s'usa per a desar l'einam.

Cedida Núria Puértolas.

  Malauradament, en reconvertir les tines en cisternes, es van arrancar les rajoles de la paret i es van llançar.

  El pis també ha estat restaurat, conservant els espai originals i donant més funcionalitat a la casa.
  L'antiga cuina, molt estreta i petita, tenia una llar de foc. El problema és que no tibava. Així que es va traslladar la cuina a l'estatge del costat, es va arranjar la llar de foc i, actualment aquesta petita zona és una zona d'estar on predomina la llar de foc.



Imatges de l'antiga cuina.
Cedides Carme i Melcior.

  Darrera la llar de foc hi ha un altre habitacle on ara hi tenen la cuina. Explica la Carme que a la part posterior de la llar de foc, en aquesta altra habitació hi havia un forn que es deuria construir per a aprofitar l'escalfor de la llar, però ens comenta que mai no ha funcionat.
  En un extrem de la cuina nova, hi trobem un petit habitacle. Dins hi ha l'accés a la tercera tina. Actualment és una cisterna d'aigua i no conserva res del seu origen.
  Aquesta tina és la que comunica amb la boixa que hi ha al celler.

Racó a la paret sud. 
Accés a la cisterna. 
Interior de la cisterna. Antiga tina.
Cedides Núria Puértolas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada