dimecres, 27 de novembre de 2013

CAL NOGUERA


Ubicació i història

  Edificat al segle XVIII, l'edifici ha estat molt reformat i ha perdut el seu aspecte original.
  Es troba al camí entre Vallhonesta i el poble.


Arxiu Ricard Gomis.

  A causa d'haver estat un temps pintada de blanc, va haver qui la començà a anomenar la "casa blanca".



  De fet, el camí passava originàriament per davant de la façana sud del mas.
  En Pere Ambrós explica que, quan eren menuts, anaven a escola des del mas de Ca l'Ambrós fins als poble i passaven cada dia per davant de Cal Noguera.

  Segons el treball de María del Agua Cortés:
  "A l'Amillarament del 1.865 s'esmenta com a propietari de la finca a Juan Plans. No diu que tingués parcers, per la qual cosa se suposa que no tindria gaire extensió de terres i les que hi havia s'utilitzarien per al cultiu familiar. El que sí es comenta és que la gent de Cal Noguera eren parcers de Sant Jaume de Vallhonesta."

 L'antic propietari, Antoni Belmonte, fart que la gent passés per la seva propietat, va fer desviar el camí. Per això el camí actual fa un petit giravolt que envolta el mas.




  Actualment ( des de principis dels anys noranta) Cal Noguera pertany a la família Piquer. La propietària és Isabel Piquer.
  Ens ha rebut la Maia, mare de la Isabel, qui ens ha mostrat fins l'últim racó del mas.
  Val a dir que, tot i semblar de reduïdes dimensions des de l'exterior, l'edifici després de totes les ampliacions que ha sofert al llarg dels anys, té al voltant de 500 metres quadrats habitables. Actualment es troba a la venda.

Descripció

  Aquest és l'aspecte del mas abans de les grans reformes que va fer A. Belmonte.
  Hi podem observar l'estructura de planta rectangular de la casa; les tines adossades a la banda sud-est; un petit cobert que es va afegir a la façana est i que es destinava a galliner; i una part de l'afegit de la façana nord-oest que ampliava la vivenda i naixia al costat de la porta principal del mas,que llavors estava situada a la façana de ponent.


Arxiu Miquel Vila.


  I aquest és l'aspecte actual.

Cedida Núria Puértolas.

  L'edifici conserva l'estructura clàssica de planta i pis, així com les dues crugies en la seva estructura interna.
  La teulada, de doble vessant, té el carener paral·lel a la façana de llevant, on hi ha l'actual entrada.
  La imatge aèria ens pot donar una idea de les reformes que s'han anat fent.



  
  
  Hi podem veure un afegit, just a la zona de l'entrada principal, construït pels actuals propietaris per a protegir aquesta zona de l'aigua i la humitat.


Cedida Núria Puértolas.

A la dreta, l'afegit de l'entrada.
Cedida Josep Chertó.

  Es pot apreciar, a la façana de llevant, part de l'edifici original.





 Façana de ponent.
Cedides Núria Puértolas.

  Conserva també les dues tines circulars, adossades al mur sud-est, una al costat de l'altra.
  Dóna la sensació que deurien d'haver estat més altes ja que la part superior (allà on s'aixafa el raïm) és massa baixa per poder posar-se dret. Tot i que a les imatges més antigues que hem pogut trobar, la teulada es correspon amb l'actual.

  La tina que es troba a l'est té un accés a l'exterior. L'interior ha estat arrebossat amb ciment i pintat. Els propietaris actuals diuen que ja s'ho van trobar així, per tant possiblement va ser una de les moltes reformes que es van fer anteriorment.
  
  La segona tina no té accés propi a l'exterior, però està comunicada amb la primera tina.
Al mur exterior no sembla haver cap senyal de modificació, la qual cosa vol dir que possiblement hi havia un sol accés exterior per ambdues.
  La segona tina sí que conserva els cairons vidriats de color marró, al seu interior.

Cedida Ricard Gomis.

A l'espai entre les dues tines
hi han construït una caseta per a la gossa.
Cedida Núria Puértolas.



 Interior tina est.

Interior segona tina.
Cedida Núria Puértolas.

  Pel que fa a l'interior de la casa, totalment reformat i redistribuït, hi podem trobar alguna resta de les llindes de finestres que havien estat exteriors. I un festejador.

Cedida Núria Puértolas.

  Els sostres de tot el pis estan rebaixats amb plaques de guix. Les parets han estat arrebossades i la distribució de les estances ha canviat amb l'ampliació i modernització de la casa.

  Pel que fa als baixos de la casa, que estan colgats sota el nivell, s'hi accedeix per la banda de ponent.
  Al seu interior hi trobem restes de l'edifici original.
  Al fons de la primera estança hi trobem la façana original de l'antic edifici, amb la llinda de la porta d'entrada.



Cedida Núria Puértolas.


  Un dels primers afegits que es deuria d'haver fet a l'edifici original és una ampliació a la banda nord-oest.
  En imatges antigues de l'edifici es pot apreciar aquesta ampliació des de la banda nord-est.
  Ampliació de la imatge de l'Arxiu Miquel Vila:

  Aquest afegit que a la imatge anterior es veu a la dreta (banda nord) es prolongava sobresortint de la façana principal tal com podem veure en la imatge de l'estança dels baixos actuals.

Cedida Núria Puértolas.


Cedida Josep Chertó.
  Actualment l'afegit s'estén al llarg de tota la façana nord i aquest és el seu aspecte interior.


Cedida Núria Puértolas.

  A la planta baixa original hi havia dues crugies, com a la superior. A la crugia que queda a la dreta de la porta (façana sud) hi trobem les restes del que hauria estat l'antic celler.
  Només es conserva el sostre fet de maó, amb volta catalana. Actualment porta algunes capes de pintura al damunt.

 Cedida Josep Chertó.


Cedides Núria Puértolas.

  La crugia del celler es troba dividida en dues estances. A la primera (ara magatzem) podem trobar un muret a la paret de ponent on es deurien dipositar les botes de vi.
  A la segona estança, el mur de pedra per a les botes està adossat a la paret sud, al costat d'on hi ha les tines.
  Actualment en lloc de botes, hi ha els dipòsits d'aigua del mas.


Cedida Josep Chertó.

  De les antigues botges no en queda cap rastre. Però ens hem trobat amb una roda de molí (no sabem si pertany o no al mas).


Cedida Núria Puértolas.

Imatges


Cedides Ricard Gomis.

A primer terme detall d'una antiga pica de cuina, 
aprofitada com a recipient per a les plantes.
Al darrera, la pica antiga.
Cedida Núria Puértolas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada