dimecres, 27 de novembre de 2013

CAN JAN


  La Masia de Can Jan es troba a mà dreta de la carretera que va de Sant Vicenç al Pont de Vilomara, tot just començar el camí cap a Vallhonesta, després de passar per sota el pont de l'autopista. La trobareu dalt un turó a mà esquerra del camí, agafant el segon trencall.
  Data del segle XVIII.
  L'amo de la propietat era també el propietari de Cal Jan de Sant Vicenç (al costat de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil) i per això el mas es coneix amb el mateix nom.
  A l'Amillarament del 1.865 no hi consta que al mas hi tinguessin cap parcer, així que l'extensió de terres conreades no deuria de ser massa gran i els mateixos propietaris es feien càrrec de la feina.
  És un dels masos que es va construir a Vallhonesta quan, al segle XVIII, la zona que havia sofert epidèmies, conflictes polítics, etc es va començar a recuperar gràcies a l'economia agrícola. A causa del terreny accidentat s'hi va conrear bàsicament la vinya.
  Actualment la casa és de la família Ambrós. Aquesta família ve del mas de Ca l'Ambrós, igual que els actuals amos de Cal Martí.
   A la casa hi viuen en Jaume Ambrós i Marigot i la Núria Linares i Vilarasau, juntament amb els pares del Jaume, l'Antònia Marigot i Prat i en Jaume Ambrós i Balart.


Pintura de la casa tal com estava quan la família la va comparar.
El quadre és de Francesc Ambrós i Marigot.

  La senyora Antònia Marigot ha volgut que compartíssim un parell de les seves fotografies familiars.

Els Ambrós

 
  Família Marigot.


  Ens comenten que l'edifici havia estat dividit en dues cases, on vivien dues famílies. 
  A la façana podem observar els vestigis d'aquest fet. A la meitat dreta de la casa veiem els arc damunt dels balcons obrats amb maons. A la meitat esquerra es conserven les llindes de pedra. 
  També a l'interior de l'edifici, els dos cossos són ben diferents, a nivell de la planta.


Imatge de google maps.

  Aquest mas es va construir en l'època de la vinya a Vallhonesta com ho demostren el celler i les tines.

Cedida Núria Puértolas.

  Consta de planta baixa, pis i golfes. La teulada és de dues aigües i la façana està orientada al sud (amb una lleugera inclinació a l'est) i té la porta principal al costat esquerra i no al centre. Aquesta porta conserva la pedra de la llinda.


  Cedida Núria Puértolas.

  Gairebé al centre de la façana principal (a la banda de la dreta) s'obren dos balcons, un a nivell del pis i l'altre a nivell de les golfes. Tots dos tenen les baranes a ran de la façana, és a dir, que no sobresurten.
 A la banda esquerra i al nivell de les golfes es conserven unes pedres que surten de la façana i que deurien de ser el suport d'un altre balcó. Aquest sí que sobresortia doncs de la paret de la façana. L'obertura és petita i tanca amb una porta de fusta. Possiblement es deuria de construir per a pujar el gra o els cereals a les golfes i deixar-los assecar.
  



Cedides Núria Puértolas.

  A la façana est es va fer un afegit per al bestiar. A la planta baixa actualment s'hi han fet els garatges. A la banda nord d'aquesta façana, hi ha la tercera tina, actualment tapada. Després es deuria de fer una ampliació en la part superior. 
  Aquesta ampliació, a l'alçada del pis i ara totalment reformada, enllaça amb la casa. Sota la cuina, situada a la banda nord (a la dreta de la segona imatge), es troba la tina.




Cedides Núria Puértolas.

  La petita porta que hi ha a la dreta de la façana principal dóna accés a dues crugies paral·leles a la façana.
  La primera actualment està habilitada com a taller. 
  La segona que, a causa del desnivell del terreny, queda enclotada sota terra, era l'antic celler.
  Les dues crugies són cobertes amb volta de canó. Als accessos, tant d'entrada, com de comunicació entre els dos cossos, hi ha un arc de creueria.
  Al celler podem trobar encara uns filats de ferro que s'usaven per a penjar els tomàquets. Hi ha uns discos metàl·lics als extrems de cada filat. La finalitat d'aquests discos era la d'impedir el pas als ratolins.
  A a paret est encara hi ha la boixa que comunicava el celler amb la tina.

 Detall de la volta de canó del celler
i dels filats per a assecar els tomàquets.

 Boixa.

Bota.
Cedides Núria Puértolas.

  Al cos esquerra de la planta, els sostres són de bigues. Hi ha la porta d'accés al pis.
  A l'entrada hi trobem la premsa.

Cedida Núria Puértolas.


  Tot i que el pis i les golfes han estat i segueixen essent restaurats,encara es conserva la campana de la llar de foc de la cuina.

Cedida Núria Puértolas.

  A la façana est, a la banda nord hi ha dues tines més. Estan sota un cobert adossat a l'edifici principal. Són al cobert que es veu en aquesta imatge inferior. Té una teula a un sol vessant.       Les tines són circulars, folrades amb cairons i estan situades dins de dues estructures quadrades disposades en angle recte. L'espai quadrat on estan adossades les dues tines, hauria servit de paller, de fet, encara s'hi conserva palla de l'anterior propietari.
  

Cobert tines.


 En Jaume Ambrós i Marigot, propietari del mas,
davant la porta de les dues tines.

Portes d'accés a les tines.

 Accés a la tina de la dreta.
Al terra hi podem veure la fusta on es trepitjava el raïm.
Al centre hi ha un mur de separació que divideix la tina en dos.

Detall del sostre del cobert de la tina de la dreta.

Les parets són de maó fet a mà.

Sostre de la tina de l'esquerra.
Aquesta tina i l'espai superior s'han aprofitat com a cisternes d'aigua.

 En Jaume davant l'accés a l'espai entre les dues tines.

 Interior del quadrant, amb la palla.

L'entrada, amb un arc de carpanell, subjectada per 
una biga amb la mateixa forma.

Cedides Núria Puértolas.

  La façana nord, mig amagada per un preciós noguer, dóna a l'hort de la casa.


Cedides Núria Puértolas.

  Al terme de la masia hi ha dues sínies.

Premsa.

  La masia té dues sínies.
  Una d'elles és ben bé sota el talús de l'autopista. Es pot observar molt bé el seu funcionament.




La bassa feia les funcions també de safareig. A la imatge inferior hi podem veure les lloses inclinades per a fregar la roba.


 Peces per a enganxar la mula.

 A primer terme l'engranatge,
Al darrere, el pou.

 Pou.

 Pou.

Camps que regava l'aigua de la sínia.
Cedides Núria Puértolas.

  La segona sínia actualment està mig colgada per la vegetació.
  Es troba a uns 200 mestres de la casa, al costat del camí de Vallhonesta i prop de la riera de Vallhonesta o del Rubió i  està datada del segle XIX.
  Consisteix en una bassa amb safareig d'obra. Al costat hi ha un pou de planta rectangular amb dos pilars de maó, un a cada banda.
  L'aigua s'extreia del pou per la tracció d'un animal. Actualment es puja amb una bomba elèctrica.
  



Cedides Núria Puértolas.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada