dimecres, 27 de novembre de 2013

CAN MARTÍ



"El Breny" 1.977 Especial Festa Major.

  Aquesta masia va ser propietat de la família Forns. L'any 1.774, en Ramon Martí, veí de Viladordis va comprar el mas per 100 lliures. 
(SUADES, 1987; AHCM notari Ratllat, manual 1774, foli 2). Al contracte de venda s'especifica que era un mas deshabitat de cal Forns anomenat "tros o part de casa", format per una cuina i una habitació a sol ixent i un portal exterior per accedir; a més s'acompanyava d'una peça de terra d'un quartà i mig per fer hort. La casa la va posseir la família Martí fins el 1860, quan Isidre, fill de Josep Martí de Manresa, ven el mas a l'hereu del mas Forns, Joan Pla i Solà (SUADES, 1987; AHCM, notari Ignacio Puig, foli 259). Això mostra que la casa ja existia abans d'aquesta venda; possiblement romangués abandonada un temps i amb aquesta venda va ser rehabilitada, ampliada i possiblement es construís la tina.
  La zona de Vallhonesta va estar molt afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i pels diferents conflictes del segle XV.
  La recuperació econòmica de la zona va començar gràcies al cultiu de la vinya.
  Segons consta als arxius, al 1.375 a Vallhonesta hi havia 13 focs (o habitatges), però la crisi de l'Edat Mitjana els va reduir a 4.
  A principis del segle XVIII, l'any 1.717 estaven censats 45 habitant a la zona.
  Actualment, a Vallhonesta, hi ha 22 masos.
  El cultiu principal de la zona, sobretot cap al 1.850, va ser la vinya. Aquest va ser un factor decisiu en el desenvolupament de l'agricultura d'aquesta zona, l'ampliació de zones conreables (en un terreny de difícil superfície) i l'aparició d'una pagesia rabassaire. A causa dels desnivells del terreny es van haver de construir molts murs de pedra seca que són molt característics al paisatge de tota la vall.
  Els petits masos de la vall eren parcers dels grans masos, amb força extensió de terreny. Així els petits propietaris, a part de conrear el seu tros de terreny, eren parcers d'un o més masos per a poder garantir la seva subsistència.
  Ens comenta en Vicenç Ambrós que, tot i que ell va néixer al mas de Cal Ambrós, la seva família per part materna ha estat a Cal Martí des de fa 8 generacions, és a dir que aquesta família tenen el mas des de mitjans del segle XVIII.

   És un mas d'estructura clàssica, amb planta, pis i golfes. La façana d'entrada original, que dóna accés a la planta, està orientada al sud-est. La teulada, a doble vessant, té el carener perpendicular a aquesta façana.

2.001
Arxiu Ricard Gomis.

Cedida Núria Puértolas.

  Construïda, com moltes altres, aprofitant un pendent, el mur de la paret nord-oest del celler es repenja en la roca del desnivell.
  L'accés al pis és en aquesta façana nord-oest. 
  Ens explica en Vicenç Ambrós, actual propietari del mas, que, antigament, a la majoria de les masies, un cop edificada planta, aquesta servia d'habitatge tant per a les persones, com per al bestiar de la finca, a part de fer les funcions de celler. Posteriorment s'edificaven pis i golfes, depenent de l'economia.
  El mas ha anat sofrint transformacions segons les necessitats dels seus ocupants.
  Les golfes, per exemple, abans obertes, s'han tancat per aprofitar l'espai.
  A la zona est de la planta hi ha l'escala que dóna accés al pis. És una crugia curta perpendicular a la façana (va de nord-oest a sud-est) coberta amb volta de canó. Sota l'escala hi ha una petita zona que temps enrere havia ocupat una comuna. Ara es troba tancada amb un petit mur perquè era l'emplaçament on en Vicenç tenia les fures que usava per anar a caçar els conills.

Zona S-E de la crugia.
L'habitacle del fons era l'antiga comuna.
La volta sosté l'escales que comuniquen el pis i la planta.

Zona N-O de la crugia.
Cedides Núria Puértolas.

  A la dreta d'aquesta petita crugia hi trobem una entrada que dóna a una crugia perpendicular, al fons de la qual es troba el celler.

Al fons l'accés a la petita crugia i a les escales.

Antic celler.

Detall de la volta de canó amb què es cobreix el celler.

    Encara es conserva la boixa que comunicava la tina amb el celler.


  A la dreta d'aquesta boixa, hi ha un espai excavat a la roca. El racó de la bota. Ara hi guarden dues tines d'oli.

Racó de la bota.

Tines d'oli.
Cedides Núria Puértolas.

  Actualment el celler, a apart de zona d'emmagatzematge, s'usa per a guardar la mel i com a petit viver on es fan germinar les llavors.
   



Cedides Núria Puértolas.

  Aquesta crugia té una porta que donava a l'exterior. 
En Vicenç Ambrós davant la porta d'entrada.

  En aquesta altra zona exterior hi havia uns murs que separaven diferents estances per al bestiar. No estaven cobertes originàriament, però actualment s'han cobert totes per poder construir la terrassa del primer pis.
  L'espai s'usa com a magatzem i conté la càmera frigorífica.


  Són curioses dues arcades a la part S-E d'aquesta zona. En Vicenç ens comenta que eren dues arcades que donaven a l'exterior i que, quan ell era petit, la família les utilitzava per a prendre la fresca.  Tenen una petita porta al lateral d'una d'elles. Actualment són zona d'emmagatzematge.

 Detall de la coberta d'una de les arcades.


Al fons, a la dreta, les dues arcades.

Petita porta lateral.
Cedides Núria Puértolas.


  Amb la terrassa del primer pis, l'aspecte de la façana sud-oest ha adquirit un aspecte diferent de l'original. En aquestes imatges podem veure en Vicenç Ambrós i la seva dona, Assumpció Fuentes.


  A la façana nord-oest trobem la porta d'accés al pis on hi ha la vivenda. 


  A la dreta hi podem veure un afegit que allotja la tina. A la paret exterior hi han penjat una arada.
La porta oberta és l'entrada a la tina.

Arada d'Agramunt.
Cedides Núria Puértolas.

  Entre la tina i la porta d'entrada, hi ha una porta elevada. Allí, ens explica en Vicenç, es descarregava el raïm damunt unes fustes, es trepitjava i el most s'escolava cap avall. Encara es conserva part de la fusta.


Cedides Núria Puértolas.

 Davant la casa hi ha diferents coberts:

Cobert per als carros.

  També hi trobem dues petites piscines. Una d'elles l'ha reconvertida en una bassa per a fer de viver.

Cedides Núria Puértolas.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada