dimecres, 27 de novembre de 2013

CAN MIQUELÓ

   Masia del segle XVII.
  Conserva la primitiva estructura del mas amb planta, pis i golfes; teulada a dues vessants, de carener perpendicular a la façana principal.
  La façana principal s'obre a ponent. Els murs són de pedra i tant les portes com les finestres tenen llindes de pedra.
  Al costat dret de la façana hi ha una estructura de planta quadrada. Al seu interior hi ha una tina.  
  A les finestres se'ls ha afegit ferros forjats.
  Els grans masos havien de contractar parcers per a poder treballar les terres i recollir les collites, però els petits tenien una agricultura de subsistència. Els seus amos, per tant, s'havien de llogar com a parcers en altres masos més grans.  Data del segle XVII, quan la zona comença a recuperar-se després d'epidèmies i anys poc favorables, gràcies al repoblament de la zona i el cultiu de la vinya.
  És molt probable que els amos d'aquest petit mas fossin parcers del mas Serra, del mas de Vallhonesta o del de Serracanta. Cadascun d'aquests masos comptava amb parcers (entre 16 i 18, segons els registres).

Anys noranta.
Maria del Agua Cortés Elía.



 Façana principal, orientada al sud-oest.
 Afegit, a la dreta de la façana, on s'ubicava la tina.
L'estructura del darrera de la porta vermella és la tina. 
La part de la dreta de la façana principal 
pertany a una ampliació posterior.
Sota la parabòlica, hi ha l'estructura de la tina.
Façana posterior (nord-est) 
 Llenyera a la façana oest.
Façana posterior. 
 Entrada de la façana posterior.
Les finestres estan totes guarnides amb ferros forjats.
Aquesta pertany a la façana oest. 
 Finestra al costat de la porta principal.
Entrada principal.
Cedides Núria Puértolas.

Arxiu Ricard Gomis.

Arxiu Ricard Gomis.
Arxiu Ricard Gomis.

  







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada