dimecres, 27 de novembre de 2013

LA SERRA


       1. Localització i referències històriques.
       2. Descripció.
           2a. Afegit de l'entrada.   
           2b. Baluard.
           2c Cos afegit a la banda nord-est de l'edifici.
           2d. Cos central. La part més antiga de la casa.
           2e. Cos afegit a la banda sud-oest de l'edifici.
           2f. Façana nord.
       3. Imatges del conjunt al llarg del temps.


        1. Localització i referències històriques.

       D'origen medieval, la Serra era una de les cases dominants de l'antic terme de                                      Vallhonesta.
       S'hi accedeix pel mateix camí de Sant Pere de Vallhonesta, direcció cap a Can Forns, després de      de la pedrera del Puigsoler.
       El seu emplaçament, sobre el turó de la Serra, dominant el torrent de les Pasteres, l'ha anat                 convertint al llarg dels anys en l'escenari de fets i llegendes, tant de bandolers com dels maquis.


      A mitjans del segle passat encara estava habitada, però actualment està en runes.




  Apareix esmentada als fogatges de 1.497 (el mas era a nom de Johan Serra) i 1.553 ( a nom de Miquel Serra).
  L'any 1.519, segons el treball de Maria del Agua Cortés, la filla de Bartomeu Fabrés (del mas dels Fabrés, al Clot del Tufau) es va casar amb en Miquel Serra, fill dels masos de la Serra i la Figuera, de Vallhonesta.
  La Serra deuria de ser un dels pocs masos construïts el segle XIV que van superar les crisis de l'època.
  Amb els anys s'hi van fer diferents ampliacions, principalment entre els segles XVII i XVIII. La qual cosa vol dir que va anar adquirint importància.
  A l'Amillarament de l'any 1.865, quan el mas era propietat d'Ignasi Tatjer, consta que hi tenia 16 parcers.
  
  Malauradament, des de la seva desocupació, l'abandonament del mas l'ha convertit en un grapat de runes i el municipi ha perdut un altre dels seus bastions històrics.

Cedida Josep Chertó.

  L'última família que va habitar aquest mas va ser la família Blanco. En aquesta imatge, la família a la fira, de festa major.

1.957
Família Blanco.
Cedida família Blanco.


2. Descripció.

  Les runes d'aquest mas permeten apreciar tant l'esplendor que deuria d'haver tingut aquest edifici, com el treball vitivinícola.
  La part més antiga, d'estructura basilical, constava de planta (amb dues crugies perpendiculars a la façana), pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est.
  Com la majoria de masos que s'han anat ampliant, la part més antiga la trobem al centre del conjunt ja que s'acostumava a afegir les noves construccions a banda i banda de l'edifici original.



  2a. Afegit de l'entrada.

  Les ampliacions més importants consisteixen en una crugia a la banda nord-est i dues a la banda sud-oest del cos principal. Constaven de planta i pis i estaven cobertes amb teulada amb un sol vessant que quedava com una prolongació de la teulada central.
  Al davant de la casa també s'hi va afegir un altre cos que es convertiria en l'entrada. Possiblement aquesta seria la primera ampliació del mas. S'accedeix a aquesta nova entrada per un gran arc de mig punt. La coberta d'aquesta entrada era coberta amb una volta d'aresta.




 Entrada afegida davant la façana principal.

 Arc de l'entrada i volta d'aresta de l'interior.

Arc de mig punt a l'entrada.
















Detall de la volta d'aresta.


Porta d'entrada original.


Mur est d'aquest cos.
.Cedides Núria Puértolas.

 La porta d'entrada és una porta adovellada que dóna a la crugia de la dreta del cos antic (la que queda a l'est). En fer l'afegit del davant, la part superior va quedar coberta.


Entrada i, a la dreta, accés a l'estatge de ponent
Cedida Núria Puértolas.

   Aquest estatge tenia una finestra que donava al mur frontal.


.Cedida Núria Puértolas.

Banda de ponent de l'afegit d'entrada.
Cedida Josep Chertó.

  2b. Baluard.

  Davant aquesta nova entrada es va construir un baluard que envolta tot l'edifici. Actualment es conserva una entrada a la banda est i una a la banda nord.

Mur est del baluard.

Detall de la porta d'entrada del mur est.
És una porta que sembla posterior per les seves mides.

Finestra al mur est del baluard.

Una mica més al nord de la porta d'aquest mur est
trobarem una porta tapiada que, per les seves mides 
sembla que hagués estat l'original.

De la banda sud del baluard solament 
queden un parell de columnes de pedra.


Part del mur del baluard, a la banda nord.
Des de l'interior del recinte.

A la dreta, part del mur del baluard, a la banda nord
i obertura d'accés al recinte.
.Cedides Núria Puértolas.


Mur sud del baluard.
Cedida Josep Chertó.

Porta nord del baluard.
Cedida Josep Chertó.

  2c Cos afegit a la banda nord-est de l'edifici.

  A l'afegit de la banda nord-est es troba, igual que la resta de l'edifici, en estat ruïnós. És una sola crugia. Havia estat un dels cellers. Hi podem diferenciar tres parts:





  Una primera, la d'entrada a la zona sud-est, amb una porta amb una fusta com a llinda superior.
  A la imatge podem observar que, aquest cos afegit té només dues plantes (baixos i pis) i així la teulada es va construir com una prolongació del cos central i més antic de la casa.


Porta d'entrada.

Vista del baluard des de la porta.
Cedides Núria Puértolas.


Façana principal des de l'interior de l'afegit de llevant.
Cedida Josep Chertó.

  Sembla que aquesta primera zona d'aquest cos afegit, estaria coberta amb bigues i sostre pla, perquè a les parets no es veu cap indici d'arc de pedra i en canvi hi ha els puntals per a suportar les bigues i trobem bigues pel terra.
























Cedida Núria Puértolas.      
Cedida Josep Chertó.

  A mà esquerra, prop de la porta d'entrada, trobem el que deuria d'haver estat el pou de la casa. Té una fondària considerable.

Obertura d'accés.

Interior.
Cedides Núria Puértolas.

  A la segona part hi ha una estructura que, segons la descripció de la Maria del Agua Cortés (Patrimoni cultural), correspon a una altra tina que estava soterrada.

 Estructura exterior.


Accés a l'interior.

La part superior d'aquesta estructura està adossada
al mur del cos central, però a la imatge veiem que no així la part inferior.
Cedides Núria Puértolas.


  Al costat nord d'aquesta estructura, trobem l'obertura que comunica amb el cos central.

Porta amb una llosa com a llinda superior.
Dóna al celler del cos central de l'edifici.
Cedida Núria Puértolas.

  La tercera part, la que queda més al nord, estava coberta amb volta de canó. Actualment només es conserva una arcada de mig punt.
  A la paret nord, segons la descripció de Maria del Agua Cortés, hi ha les dues boixes que comuniquen amb dues tines adossades a l'exterior.

Arc de mig punt.

Restes de la volta de canó
i parets del pis.

Cedides Núria Puértolas.

Les últimes restes de teulada.
Cedida Josep Chertó.


Espitllera de defensa.
Aquesta però, emmarcada com a finestra.
Cedida Josep Chertó.


   2d. Cos central. La part més antiga de la casa.

  El cos central de l'edifici (el més antic) consta de dues crugies, perpendiculars a la façana principal.
  La porta d'entrada del mas dóna accés a la crugia de la dreta (banda est). Actualment aquesta porta està blocada per la vegetació i la runa. Per tant no hem pogut accedir a la zona sud d'aquesta crugia, però sí tenim una imatge feta des de la part nord.


Al fons de la imatge es veu la façana principal.
Cedides Núria Puértolas.

  La part nord d'aquesta crugia havia estat un celler i posteriorment deuria d'haver-se destinat a estable ja que s'hi troben unes menjadores de pedra.
  Cadascuna d'aquestes menjadores està feta d'un sol bloc de pedra.


Menjadores.
Cedides Núria Puértolas.

  A la paret nord hi trobem les dues boixes que comuniquen amb les dues tines adossades a la part nord de l'edifici, al costat de les altres dues que comuniquen amb la crugia afegida a l'est.

Boixa de l'esquerra. 


Boixa de la dreta.
Cedides Núria Puértolas.

  Aquesta crugia (antic celler) es comunica amb la crugia de ponent a través d'un arc de mig punt.


Arc de mig punt que comunica les dues
crugies del cos central del mas.
Cedida Núria Puértolas.


Dovelles de l'arc.
Cedida Josep Chertó.

  A causa de l'acumulació de tota la runa que ha anat caient, sembla que el nivell del terra sigui més elevat en aquesta zona.

  Es conserva part de les parets i podem veure l'estructura de les finestres i portes.

Murs nord-oest

Porta d'accés des de l'estatge de l'afegit de l'entrada.
  
Crugia de ponent vista des del cos de l'entrada.


Façana principal.
A primer terme, part del mur que dividia la crugia.

 




Al mur entre les dues crugies del cos central
Hi trobem una finestra, amb el que possiblement hauria estat un festejador,
construcció bastant estranya a l'interior d'un edifici.

Cedides Núria Puértolas.
Cos central i finestra de l'afegit de ponent a la façana principal.
Cedida Josep Chertó.

  2e. Cos afegit a la banda sud-oest de l'edifici.

  L'afegit de la banda de ponent de l'edifici està totalment derruït.
  Queden dempeus la paret de la façana principal i la de la façana nord.


 Façana principal.
Les restes de la dreta pertanyen al cos d'entrada.

Part de la façana corresponent al cos afegit de la banda sud-oest.
Cedides Núria Puértolas.

Cedida Josep Chertó.

  Al mur nord  queden les restes de dues voltes de canó, la qual cosa fa suposar que hi hauria dues crugies.

Afegit, enderrocat de la banda sud-oest.

 Entrada sud a aquest cos de l'edifici.


Afegit de l'entrada del mas, cobert amb volta de canó
i porta d'accés al cos sud-oest.











  2f. Façana nord.

Façana nord del cos afegit a ponent.



Porta de la façana nord (banda de ponent)
Cedides Núria Puértolas.

  A la façana nord queden les restes d'un cos afegit. A la dreta de l'arc hi ha les estructures que contenien les tines.


Cedida Núria Puértolas.

  Al voltant de la casa hi ha diverses construccions també en molt mal estat.



Construccions a la banda nord de l'edifici.
Cedides Núria Puértolas.

   3. Imatges del conjunt al llarg del temps.

   
"El Breny"

Cedides David Blanco.

Principis dels anys seixanta.
Sortida del Centre Excursionista de Sant Vicenç de Castellet.
Arxiu Ricard Gomis.


 Cedida Fèlix Blanco.


Anys vuitanta.
Amb l'Àngel Fernández.
Arxiu Ricard Gomis.

 1.994
Cedida David Bricollé.

2.000
Cedida Joan Baptista Costa.

Arxiu Ricard Gomis.

Arxiu Ricard Gomis.

Arxiu Ricard Gomis.
 Cedida Ricard Gomis.
2.014
Cedida Sílvia Forns.


2.014
Cedida Sílvia Forns.


 2.015
Cedida Núria Puértolas.

 2.015
Cedida Núria Puértolas.

 2.015
Cedida Núria Puértolas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada