dissabte, 31 de gener de 2015

CAN VINYES


(En procés)



  1. Localització.
  2. Producció de vi. Molí
  3. L'edifici original.
  4. Descripció del que queda del mas.
      4a. Façana principal.
      4b. Façana est.
      4c. Façana oest.
      4d. Interior
      4e. Baluard.
  5. Les tines.
  6. Construccions.
  7. Altres imatges.


  1. Localització.
  Aquest és un altre dels masos abandonats de Vallhonesta, que es troba en estat ruïnós.
  Si venim pel camí de la vall, trobarem el mas després de passar per la pedrera del Puigsoler, un mica més al sud de La Serra.
  El mas es troba entre els torrents de les Pasteres i el de la Serra.





  Un dels trets que millor ens fa reconèixer aquest mas és l'arcada de la façana principal, suportada amb una columna.
  La construcció podria ser d'abans del segle XIII, ampliant-se cap al segle XVIII.

2.009
Cedida Joan Baptista Costa.

  2. Producció de vi. Molí.

  Per la quantitat de tines que tenia el mas, sense cap dubte, es dedicava fonamentalment a la producció vitivinícola.
  Es conserven encara les cinc tines exemptes (al nord de l'edifici). Hi ha teories que apunten a què aquestes eren usades pels parcers del mas.
  A l'interior del mas hi havia també tines (que serien per a l'ús dels residents). Però la runa i la vegetació han colgat l'interior de l'edifici, fent-se impossible la seva localització.
  També es conserva l'estructura externa de la tina que es va construir, adossada a la façana est, al costat del camí.
  Pels voltants del mas, trobem diverses barraques de vinya.

  També hi havia un molí d'oli que, pel que s'explica, deuria d'estar a la crugia central de la planta, on els veïns hi duien les olives per a moldre.
  Comenta en Vicenç Ambrós (de Cal Martí) que es veu que de l'oli que en treien, "se'n desviava" una quantitat a un dipòsit que hi havia sota la crugia central de la planta de la casa.
  Aquesta tina d'oli que, sembla ser feia 3 metres per 1 metre, era coneguda a la vall com "l'infern". Gràcies a aquell oli "pispat" a la gent que anava a moldre a aquell mas, els de Can Vinyes tenien oli de sobres per al seu consum.
  En Vicenç diu que ell va veure la tina d'oli, però no el molí, ja que quan ell era menut la casa portava molts anys deshabitada i en mal estat.


     3. L'edifici original.

  És possible que ja estigués compost per les tres crugies, perpendiculars a la façana principal.
  A la banda sud del mas, davant la façana principal, es va afegir tot un cos que prolongava les tres crugies originals.
  Sembla que aquest cos s'hagués construït en diferents etapes per la disposició de les pedres del mur.
  
  4. Descripció del que queda del mas.




    4a. Façana principal.

  La façana principal del mas s'obre cap al sud-oest.
  Hi podem diferenciar clarament les tres crugies que formaven l'estructura de l'edifici.



  El cos que forma la façana principal es diferencia en 3 parts (una davant de cada crugia. La central és oberta, formant un porxo emmarcat amb una gran arcada.
  És possible que, originàriament, aquest cos afegit davant la façana principal, només estigués a la part central (el porxo), ja que les pedres dels laterals no segueixen la construcció. Com podem observar en la fotografia posterior (dreta).

 L'arc que forma l'entrada del porxo, a causa de les seves grans dimensions deuria d'haver flaquejat en algun moment i per això hi van afegir una columna, com a suport.





















Cedides Núria Puértolas.

  La coberta del porxo és una volta de canó de pedra.


Cedida Núria Puértolas.

  Segons el que podem observar en la façana, l'edifici constava de planta i pis.
  La coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, només conserva el seu perfil.
  La part  central de la façana va caure a l'alçada del pis.  

  A la dreta de la façana hi ha un arc de mig punt, tapiat, que comunicava amb la crugia est.


Cedida Núria Puértolas.
  
  Davant la façana, a la banda de ponent es conserva l'estructura d'un parell de coberts.
  Les següents imatges són de l'estança adossada a la banda oest de la façana. S'hi accedeix per una porta, al costat del porxo.
  La porta té un arc escarser (més pla que l'arc de mig punt), de pedra.



Cedides Núria Puértolas.

  Aquesta estança comunica amb la crugia oest amb un arc de mig punt.


Imatge presa des de l'interior de l'edifici.
Cedida Núria Puértolas

  Hi ha un segon estatge, davant i adossat al primer.

Interior de la segona estança.


A la dreta, l'exterior de l'estança,
adossada a la paret del baluard.
Cedides Núria Puértolas.

  4b. Façana est.

  És la façana que es troba al costat del camí.
  A nivell de la planta hi ha una estructura rectangular, petita, adossada a l'edifici, que contenia una tina.

Cedida Núria Puértolas.

  Si observem la part sud d'aquesta façana, hi trobarem les marques que diferencien la construcció del cos antic i la del cos afegit a la banda sud.


Cedida Núria Puértolas.

  Com que davant d'aquesta paret no hi ha mur que serveixi de baluard, podem veure que hi van obrir tres espitlleres. 
  Pel mateix motiu, a nivell de la planta, només hi havia una porta i una finestra de dimensions bastant reduïdes.

 Façana est.
Estructura de la tina, adossada.
Porta, finestra i espitllera (banda nord).

 Espitlleres (banda sud).

Detall de la porta i l'espitllera.
La part interior de la porta té un arc escarser.
Cedides Núria Puértolas.

  A nivell de la planta hi ha quatre finestres, dues grans i dues petites.


  




  









                         Cedides Núria Puértolas.





  4c. Façana oest.

  Aquesta façana dóna a un desnivell del terreny on hi podem trobar restes d'estructures d'antigues estances, possiblement destinades al bestiar.
  Com a prolongació d'aquesta façana es va construir el baluard de la banda sud. A més es va construir un altre mur a pocs mestres de l'edifici que s'estén per tota la banda oest.

















                           Mur del baluard davanter (dalt).
                              Mur de ponent (a baix).
                              






Espai entre façana de ponent i mur. 
Cedides Núria Puértolas.


  La façana nord té diferents estructures adossades al mur. Tant la paret com les estructures es troben en molt mal estat.

4d. Interior

  Tot i que estan colgades per la runa i la vegetació, es diferencien les tres crugies de la planta de l'edifici.
  La paret que separava les crugies est i central, pràcticament ha desaparegut.
  En canvi el mur que separava les crugies oest i central, a nivell del pis, ens deixa veure que la construcció no era de pedra, sinó de terra premsada.



















                         Cedides Josep Chertó.



  La crugia central és la més curta a causa de l'espai destinat al porxo. Per les restes es pot deduir que la crugia est estava coberta amb volta de canó de pedra i que la crugia oest tindria bigues.
 Part sud de la crugia est.

 Part nord de la crugia est. 
 Volta de canó de la crugia est.
Detall del sostre de volta de canó de la crugia est.

 Crugia central i arc del porxo.
Mur de terra, a l'alçada del pis,
entre les crugies central i oest.

 Entrada a la crugia central.

 Arc d'entrada de la crugia oest.
Vista des de l'exterior.
 Crugia oest.
 Banda nord de la crugia oest.
 Entrada crugia oest.
 Entrada crugia oest.
Mur de la façana oest on es veuen els espais
per a instal·lar les bigues.
Crugia oest i façana principal.
Cedides Núria Puértolas.

4e. Baluard.

  El camí ral, que comunicava Manresa i Barcelona, passava per aquestes contrades. Era un pas força transitat a la seva època i, a causa del terreny i de la vegetació, la zona de Vallhonesta era un bon indret perquè els bandolers poguessin emboscar-se.
  Hi ha moltes històries i llegendes que parlen del tema. L'escola del Pont de Vilomara va fer una pàgina interessant per a remuntar-nos a aquella època. Aquí hi ha l'enllaç per si a algú li interessa conèixer millor el tema:
http://www.xtec.cat/ceipvilomara/municipi/Camiralibandolers.htm
  A la xarxa podeu trobar molts més enllaços sobre el tema com el d'Antoni Planas: http://senderisme.planasantich.org/Camiral.htm
  Posteriorment va ser un indret molt apreciats pels maquis.

  És lògic doncs que els masos de la vall, sobretot els que quedaven més aïllats i tenien una més gran producció, es trobessin envoltats amb proteccions en forma de baluards. 
  Can Vinyes encara conserva una bona part d'aquestes proteccions.
  Com a característica, podem observar les espitlleres i petites finestres al llarg d'aquest murs. 
  A la banda sud, davant de la façana:









Cedides Núria Puértolas.


  5. Les tines.

  És un dels masos amb més tines del nostre municipi. Malauradament les tines que hi havia a l'interior de la casa han quedat colgades per la runa, però queden 5 tines exemptes al nord de la finca que encara ens poden mostrar bona part de la seva esplendor.


Les 4 tines.
A la imatge, David Sanz i Eduard Ortega
en una sortida de l'Institut Castellet.

Cedides Núria Puértolas.


Cedida Josep Chertó.

  Les trobem a la dreta del camí, abans d'arribar a la casa.
  L'estructura de la primera parella de tines ha perdut la part superior. Les dues tines són cilíndriques, la que està més al nord dins d'una estructura cilíndrica i la del costat, dins una estructura quadrada.
  Les dues estan folrades amb cairons de ceràmica vitrificada vermellosa.


Tina amb estructura exterior cilíndrica.
Cedida Núria Puértolas.

Tina amb estructura exterior quadrada.
Cedida Josep Chertó.


Tina amb estructura exterior quadrada.
Cedida Núria Puértolas.

  L'altra parella tines conserven la seva coberta. Són cilíndriques i es troben dins estructures quadrades adossades. Tenen el sostre en forma de cúpula de pedres. La de la dreta ha perdut la pedra central de la cúpula.


Tina de la dreta.

 Interior de la tina de la dreta.

Sostre en forma de cúpula.

 Tina de l'esquerra.


 Interior tina de l'esquerra.

Sostre en forma de cúpula de la tina de l'esquerra.
Cedides Núria Puértolas.

    Al costat d'aquest conjunt hi ha una altra tina, que queda una mica més avall de les dues amb sostre de cúpula i s'hi pot accedir des del camí. 
  Cal enfilar-se una mica, com fa el Josep a la imatge, per poder veure el seu interior.

Cedida Núria Puértolas.

Tina amb estructura exterior quadrada.
Cedida Josep Chertó.

  6. Construccions.

  Al voltant del mas, sobretot a les bandes nord i oest, hi ha restes de diverses construccions.















  




















                                                      Cedides Núria Puértolas.                                 




7. Altres imatges.



2.001.

Cedida Ricard Gomis.



Conjunt vist des de la banda de ponent.
Cedida Josep Chertó.

 2.001.
Cedida Ricard Gomis.




L'element més destacable de la masia can Vinyes és la presència de tines. Són tines exemptes, és a dir, que no es troben enganxades a la casa, però que es troben elevades respecte al nivell del camí per facilitar l'extracció del vi. Hi ha dos grups amb dos tines cada un. El primer grup està format per una tina amb estructura exterior de planta circular i una altra de planta quadrada de pedra; l'interior de les tines està impermeabilitzat amb rajoles de ceràmica envernissada vermella i són circulars; a les dues els manca la teulada que s'ha enfonsat, cosa que està malmetent l'estructura general. Les altres dues es troben més a prop de la casa, cada cobert que les alberga és quadrat i les tines son circulars folrades amb rajoles vermelles al seu interior. La coberta d'aquestes dues tines és de pedra seca formant cúpula esfèrica tancada amb una gran llosa i que per la part externa és coberta amb terra per consolidar l'estructura general. Les quatre tines es troben a la banda nord de la casa i al costat del camí d'accés a aquesta. A l'entorn hi ha un important nombre de barraques de vinya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada